dimecres, 23 de gener del 2008

El nostre planeta. Introducció


En aquest bloc aniré escrivint alguns dels molts problemes que afecten el nostre planeta.
He triat aquest tema ja que l’any 2008 és l’Any Internacional del Planeta Terra, tal i com l’Assemblea de les Nacions Unides va declarar fa tres anys.

No podem oblidar que l’entorn que ens envolta, vivim tant els éssers humans com la resta d’éssers vius del planeta.

Del medi ambient s’obtenen tots els recursos necessaris per al manteniment de la vida.
Però, què passaria si el planeta on vivim “ estigués fart de patir i anés desapareixent” ?

Al llarg dels dies ho anirem descobrint.

On està situada la Terra?

La Terra és el tercer planeta del Sistema Solar, considerant la seva distància al Sol, i el cinquè d'ells segons la seva grandària.
És l'únic planeta de l'univers que es coneix en el qual existeixi i s'origini la vida.
La Terra es va formar al mateix temps que el Sol i la resta del Sistema Solar, fa uns 4.570 milions d'anys. El 71% de la superfície de la Terra està coberta d'aigua.
És l'únic planeta del sistema solar on l'aigua pot existir permanentment en estat líquid en la superfície. L'aigua ha estat essencial per a la vida i ha format un sistema de circulació i erosió únic en el Sistema Solar.
La Terra posseeix un únic satèl·lit natural, la Lluna.



La Lluna, el nostre satèl·lit

L'ecosistema i l'ésser humà

L’ésser humà és l’ésser viu que més altera els ecosistemes, ja que trenca el seu equilibri natural.

D’una banda els sotmet a una sobreexplotació, de forma que esgota els recursos naturals, però de l’altra, els incorpora una gran quantitat de substàncies, de forma excessiva o que són tòxiques i impedeixen el bon funcionament.

La gran quantitat i diversitat de problemes que afecten el nostre entorn es poden agrupar en un nombre reduït de grans apartats.

Entre aquests problemes destaquen aquells que estan relacionats amb:
- L’ aire que respirem.
- La contaminació de les aigües.
- El forat de la capa d’ ozó.
- La pluja àcida.

Els aniré explicant d'un en un.

Contaminació de l’aire

Els humans alterem progressivament aquesta contaminació a causa de l’emissió de compostos contaminants i gasos.
Algun d'aquests compostos són a la natura, com el diòxid de carboni.



Però si augmenta a causa dels motors, indústries... pot alterar l’equilibri del planeta i provocar un augment global de la temperatura; que és el que se’n diu efecte hivernacle.
S’anomena així perquè aquest augment de la quantitat de diòxid de carboni actua com la coberta de vidre d’un hivernacle; deixa passar l’energia solar però impedeix que entri l’energia tèrmica amb la qual cosa l’atmosfera s’escalfa.

Contaminació de les aigües

Aquest és un dels problemes més grans actualment.
L’aigua és indispensable per a la vida i, als humans ens és cada vegada més difícil trobar aigua potable.
La causa d'això és perquè es tiren deixalles i altres contaminants a les aigües, s’enfonsen petrolers a mars i/o oceans, es construeixen preses...
Quan això passa, vol dir que, l’aigua està contaminada i no és apte per cap dels éssers vius,
perquè sinó moren o es produeixen greus malalties i malformacions.







La Capa d’ozó


Què és?

Una capa de gas ozó que es troba entre
els 20 i 40 Km d'altura, a l’estratosfera
i que la vida a la Terra depèn d’ella.

Com es forma l’ozó? Com és?

Es forma de manera natural a l’atmosfera, mitjançant enllaços entre molècules d’oxigen.

És molt oxidant i tòxic, però a l’altura en que es troba els seus efectes són molt beneficiosos, ja que filtra les radiacions solars, de tal manera que les radiacions més potents amb prou feines poden travessar-lo.



I si desapareixés què passaria?

La vida a la Terra desapareixeria ja que es destruiria el fitoplancton i produiria una alteració greu en la cadena alimentària dels oceans.


Les plantes terrestres també es veurien afectades i les persones i els animals patirien greus problemes de salut: càncers de pell, cremades, problemes de visió...


El forat a la capa d’ozó

El forat a la capa d'ozó no es ben bé un forat,
sinó que és una part de la capa d'ozó, concretament a l'Antàrtida, amb un percentatge d'ozó concentrat més baix.


L'any 1985, els científics van descobrir que la quantitat d'ozó damunt de l'Antàrtida havia minvat de manera molt important.


El forat a la capa d'ozó havia estat provocat per els productes químics anomenats clorofurocarbonis (CFC) que són gasos que es fan servir per produir temperatures baixes en frigorífics i aparells d'aire condicionat.


Quan el diòxid de nitrogen arriba a les altes regions de l'Estratosfera són separats per efecte de la llum solar, produint-se òxid de nitrogen i clor lliure.

Aquest clor lliure destrueix l'ozó i provoca que la radiació ultraviolada arribi més fàcilment a la Terra.
Cada primavera austral s'obre un enorme forat a la capa d'ozó sobre l'Antàrtida.
Cada vegada es va fent més gros i ens amenaça greument ja que actualment provoca 100.000 morts cada any al món.

Dia internacional


En aquests últims anys, la capa d’ozó, es considera greument amenaçada.
L’Assemblea General de les Nacions Unides es va reunir el 16 de setembre de 1987 per a signar el Protocol de Montreal.
Des de llavors, cada 16 de setembre es celebra el dia Internacional per la Preservació de la Capa
d'Ozó.

Pluja àcida

Què és ? Com es forma?

Determinades substàncies contaminants, com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, es combinen amb la humitat de l'atmosfera i formen àcids que cauen amb la pluja. Aquesta pluja contaminada amenaça la salut de les persones, destrueix la vida dels estanys, llacs i rius, perjudica els arbres i en causa la mort, i afecta els edificis.
És el que anomenem pluja àcida.





Efectes de la pluja àcida



Actualment s'ha detectat que, per exemple, l’alumini està incorporat a la flora i fauna de zones on freqüentment es produeixen pluges àcides.
La pluja àcida també ataca l'estructura metàl·lica dels ponts, edificis i monuments, construïts normalment amb compostos calcaris, produint deteriorament i pèrdua de valor artístic.

Els arbres afectats per la pluja àcida
perden les fulles, redueixen el seu
creixement, es debiliten i molts d'ells
acaben morint .

Hi ha solució?

Sí, i ho podem fer:

-Reduint el consum de combustibles fòssils.
-Eliminant la contaminació dels tubs d'escapament dels cotxes.

-Restringint l'ús dels vehicles amb motor.
-Utilitzant l'energia solar o combustibles poc contaminants.
-Reduint les despeses d'energia i utilitzar-la de manera correcta.
-Fomentant la investigació i la introducció d'energies alternatives.
-Augmentant les lleis que regulin la producció de contaminació.
-Estalviar aigua i no malgastar-la.
-Intentar estalviar electricitat.
-Anant caminant, agafant transports públics o fins i tot la bicicleta per no agafar el cotxe o la moto i no contaminar l’atmosfera.
-Regular el termòstat.
-Reciclar, reduir i reutilitzar.

Una veritat incòmoda. Al Gore


Aquesta setmana hem vist el documental de " Una veritat incòmoda" de " Al Gore".

Això ens ha fet reflexionar que tots els problemes els creem nosaltres, els humans.

Per això a partir d'ara hem d'intentar millorar els nostres costums malgastadors perquè les pròximes generacions tinguin un millor futur.


Us deixem l'enllaç de la pàgina web original.


Cuida la Terra